DURAN I LLEIDA, FERRUSOLA I EL VOT DE LA JOANA ORTEGA

Image by agenciaacn via Flickr

Cada vegada veig més clar que aquests darrers anys he menystingut les possibilitats de que el senyor Duran i Lleida em pogués aportar un gra de felicitat però la veritat és que cada vegada el trobo més divertit. El que abans era rebuig i distànciament a discursos on estrangers i homosexuals sempre sortíem mal parats  ara s’ha convertit en agafar-li cert carinyo a en Duran i Lleida. Cada vegada l’estic veient més com una caricatura de la imatge que ell vol donar d’ell. Aquesta Creu de Sant Jordi, el dir que la Joana Ortega va votar no i que això ho havia dit perquè li donava la gana i ara aquesta barralla amb la Ferrusola no fan sinó fer-me veure que Catalunya necessita personatges com en Duran.

Que grap que em sap que fins ara no hagués vist la part còmica d’en Duran. La veritat és que els germans Marx i Charlot no li farien gaire ombra. Això de fer d’home seriós i de gran moral i després embolicar-se, entre altres coses,  en coses tan puerils com que si jo no menteixo, com que jo dic això perquè em dóna la gana i altres coses fan de Duran i Lleida un personatge deliciós.

La veritat és que veient la gran caricatura d’ell mateix en que Duran i Lleida s’ha convertit la veritat és que ben es mereix una Creu de Sant Jordi.

Ara comprenc perquè és el polític més valorat a Espanya i a Catalunya. Té molta gràcia. Em recorda i molt a Blas de Barri Sesam.

Per cert, em pregunto quan durarà Joana Ortega com a vicepresidenta. Espero que molt de temps. Ja que Carmen de Mairena no hi va poder accedir al Parlament està bé tenir altres raons per estar entretingut.