(BARCELONA GAY LIVE BLOG)

MESTALLA GAY

Freddie Mercury in New Haven, CT at a WPLR Show.

WE ARE THE CHAMPIONS

En aquest post no mencionaré cap diari però qualsevol que tingui costum de llegir diaris suposo que aviat pot saber a quin diari em refereixo. De fet fins i tot pot passar que hi hagi més diaris als quals els hi passi el mateix que li passa al diari que m’ha fet pensar en escriure aquest post.

Us explico …

Avui, ara, amb la idea d’estar a l’avantguarda del que passa el món, he cregut convenient llegir un periòdic online com faig cada dia. Doncs bé, resulta que en comptes de trobar-me amb una portada on s’explica el que passa al món doncs simplement em trobo que gairebé el 95% de la portada només parla del partit d’aquesta nit de la Copa del Rei.

Us imagineu que aneu a Londres i que compreu THE TIMES i que gairebé girés tot entorn a un partit de futbol? Jo no m’ho imagino i de fet si això passés el primer que pensaria és que la qualitat de la premsa britànica hauria tocat fons.

Em sembla perfecte que davant d’Una Copa del Rei entre dos equips de futbol, sí de futbol, tan importants, els diaris li donin una importància a aquest partit. El problema és que la importància que li donen a mi em sembla malaltissa.

Potser hi haurà gent que estarà encantada que hi hagi diaris que avui semblin simples fulletons esportius però a mi personalment el que em succeix és que  trobo  que visc en un país amb certa premsa un xic bananera.

Curiosament i encara que es parla molt de futbol hi ha coses que no es mencionen. Per exemple no es menciona que els homosexuals estem exclosos del futbol. Això ni es menciona.

O tampoc es menciona la gran pèrdua de productivitat que suposa un partit d’aquestes característiques. A mi em sembla molt bé que a qui li agradi el futbol vagi a Mestalla a veure el partit i jo sria el primer en anar-hi si m’agradés. Però, algú a l’administració i a les empreses s’ha preocupat perquè la gent pugui gaudir d’una final sense que això perjudiqui la productivitat del país? Dic això perquè suposo que cadascú, de la gent afortunadíssima  que s’ho pot encara permetre, s’ho haurà fet com ha pogut per anar a Mestalla. Allà on està tot ben organitzat la gent s’haurà demanat un dia o dos de vacances i en aquest sentit cap problema. Però potser hi ha altres llocs on, per manca d’organització, la gent ha hagut de deixar la feina amb qualsevol excusa per poder anar-hi a veure el partit i això suposa una pèrdua per les empreses o per l’administració. Curiosament, però, d’això no es parla a la premsa.

Per sort, potser, si que hi haurà alguna premsa que explicarà que mentre els madridistes podran anar amb AVE a Mestalla els barcelonistes s’hauran de conformar d’anar amb l’Euromed.

Totes les hores extres de la policia per controlar un partit així qui ho paga? Ho paguen els clubs esportius? O ho paguem tots?

I per acabar. Perquè els mitjans de comunicació li donen tanta importanció al futbol? Quins valors aporta el futbol a la societat? Jo, com a homosexual, quin benefici trec de que les televisions públiques facin tanta publicitat del futbol? Mónica Terribas va dir que TV3 donava gran suport al Barça perquè el Barça era un gran símbol de Catalunya. Una empresa privada, anomenada FC BARCELONA, que fa tractes amb la dictadura homòfoba de Qatar és el gran símbol de Catalunya? Collons, que malament estem. 

Què jo sàpiga no només no trec cap benefici de que les televisions públiques parlin de futbol tan sovint. Jo crec que em perjudica a mi i al col·lectiu homosexual.

En fi, és trist adonar-se que vivim en un país on els mitjans  glorifiquen un esport on els  homosexuals no tenim cabuda. Guany el Barça, guany el Madrid, sempre guanya l’homofòbia.

Si algú es pensa que perquè escric des de Catalunya tinc el mínim interès en que guany el Barça (o deixi de guanyar) ja pot esperar. Tant se m’en fot! Un equip amb una samarreta on es  promociona una fundació d’un país, Qatar,  on per ser homosexual vas a la presó no em mereix cap respecte ni estima. Quin fàstic d’empresa privada que fa tractes amb una dictadura homòfoba. I quin fàstic de televisó pública, TV3, que glorifica aquest empresa aprivada. Una empresa privada, i menys una empresa privada on no hi ha cabuda pels homosexuals i si per la Qatar Foundation mai em representarà de cap de les maneres. ALGÚ HO HAVIA DE DIR.

El dia que l’homofòbia surti dels camps de futbol llavors hi entraré. I com m’estimo Barcelona potser em farà gràcia apopar-me al Barça. Però mentre l’homofòbia no marxi i fins i tot la samarreta publiciti un dictadura homòfoba, m’hauré d’esperar. I mirar cap a una altra banda.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s