(BARCELONA GAY LIVE BLOG)

EL FONS DE COMPETITIVITAT

Sheep

AVIAT VA ACABAR LA BARALLA ...

Abans de continuar amb aquest post vull deixar clar que en aquí només vull explicar com veig les coses i que evidentment potser estic molt errat.

Des de fa unes setmanes he sentit per la tele dir que el govern central ha de complir i ha de pagar 1450 milions que ens deu. La primera vegada que vaig sentir això em vaig indignar molt i em vaig preguntar: com potser que el govern central no ens pagui el que deu? Com pot ser que això no es pugui denunciar?

Dies més tard, però, vaig sentir parlar al govern central i aquest va dir que segons allò establert tenien fins al 2013 per pagar el fons de competitivitat.

Quan vaig sentir això em vaig sentir molt emprenyat amb aquells que deien que ens  devien diners ja que pel que es veu, segons la llei, no estan obligats a pagar fins el 2013.

Més tard vaig sentir que fins ara el govern central havia anat avançant el fons. Llavors em vaig indignar amb el govern central. Com podia ser que perquè ara no governessin els socialistes no avencessin el fons, vaig pensar?

Aquests darrers dies quan veig que els partits catalans parlen d’unir-se per demanar aquest fons és evident que això em fa pensar que segurament deuen tenir raó o almenys tenir la sensació de tenir raó, ja que el que s’uneixin en alguna cosa es força rar.

Per una altra banda, llegint aquí i allà sembla que el que intueixo és que tant el govern català com el govern central estan molt necessitats de diners. Al govern català li anirien molt bé aquests diners ara que han de fer tanta retallada. Però al govern central donar aquests diners seria una catàstrofe ja que a més a més se suposa que hauria de donar el fons a totes les altres comunitats que pertoquen. I si fes això llavors sembla ser que els mercats internacionals s’emprenyarien i llavors pagarien més per tenir tenir diners fora.

La veritat és que no veig una solució fàcil. El govern espanyol sembla que és raonable que no vulgui desfer-se de diners per així donar confiança als mercats. Si el govern central donés els diners a les autonomies ara mateix tindria menys diners, o sigui més deficit, i la desconfiança que crearia a l’exterior faria que hagués de pagar més.

Clar que si a Catalunya no arriben diners difícilment podren viure sense retallades més dràstiques o sigui que sembla molt raonable que els polítics s’uneixin pel benestar dels catalans.

El que no veig clar és si a la llarga Catalunya sortiria guanyant si l’estat dóna ja els diners a les comunitats autònomes que ho han de rebre. Si per fer això, l’estat ha de pagar més a l’exterior pels diners potser a la llarga Catalunya també surt perdent. O potser sempre surt perdent.

Es com si anessim en un vaixell anomenat Espanya que s’està enfonsant i resulta que necessitem ajuda exterior per no enfonsar el vaixell. Però des de fora només s’atreveixen a ajudar-nos si veuen que hi ha possibilitat de no enfonsar-nos. Llavors des del vaixell Espanya s’intenta donar una bona imatge a l’exterior de manera que des de fora no es vegi aigua dins del vaixell. Però resulta que dins del vaixell, en la sala de màquines anomenada  Catalunya ens estem ofegant i necessitem treure aigua per no ofegar-nos. Però el capità del vaixell no ens deixa treure aigua per no ofegar-nos ja que no vol que des de fora ningú vegi l’aigua que ens ofega. Què fer amb un vaixell així? M’imagino que la solució més fàcil és sortir del vaixell en una petita barca i començar de nou. El problema és la dificultat de poder sortir del vaixell Espanya i la mala mar prpera i llunyana que ens hi trobarem fora i també dins de la barca. Clar que si ens quedem al vaixell tampoc pinta gaire bé.

No ho sé, espero que poguem tocar aviat el fons de competitivitat però sense haver de tocar fons.

Potser el problema es redueix a que sembla una mica injust que sent una de les comunitats més solidàries ara no tinguem diners per nosaltres i els haguem de demanar com qui demana almoïna. Alemanya també és un territori molt solidari però no han de demanar almoïna a Europa i a més estan a Europa perquè ho han volgut.

Potser Catalunya hauria de demanar ser solidària amb la resta d’Espanya posant com a límit que els serveis de sanitat i educació que està “solidàriament” subvencionant a altres comunitats autònomes no estiguin millor dotats pressupostàriament que a Catalunya. Per desgràcia sembla que a Catalunya o no hi ha el coratge de parlar de reduir la solidaritat o ens trobem amb tot el contrari: amb gent que no seria gens solidària amb la resta. No pot haver un punt mig on no se’ns prengui el pèl i al mateix temps intentem que la península no es converteixi en un lloc de diferències abismals? Jo no vull una Catalunya rica envoltada de territoris que no tinguin uns serveis mínims. I si en això Catalunya pot ajudar doncs encantat. Però tampoc vull una Catalunya que s’ha de baixar els pantalons perquè d’altres no se’ls hagin de baixar. No em puc imaginar cap país on els rics fossin tan solidaris que amb els seus diners tots els pobres tinguessin sanitat i educació i ells haguessin de demanar almoïna per poder portar als seus treballadors al metge i portar els  fills dels treballadors a  l’escola? Doncs aquesta és la sensació que tinc amb Catalunya i la classe treballadora que patirà les retallades. Allunyada o propera la realitat, no ho sé. Però tinc la sensació que no potser que siguem tan solidaris si després resulta que estem tan malament de diners! Clar que sempre hi ha la possibilitat que als llocs on arriba la nostra “solidaritat” encara estiguin pitjor però aquesta no sembla ser la imatge actual. Potser després del les eleccions del 22 maig ja ho sabrem. La veritat és que ser solidaris i deprés haver de retallar no és gens agradable. I pensar que en altres llocs poden tenir una educació i una sanitat millor a la nostra gràcies a la nostra solidaritat no em sembla gens raonable ara que a Catalunya comencen les retallades. Però, vaja, si al final resulta que sense la nostra solidaritat certa gent de l’estat tindrien una educació i sanitat encara molt pitjor que la nostra amb retallades llavors és per posar-se a plorar.

O qui sap, potser hi ha algú que vol aprofitar la crisi per crear divisió entre les classes treballadores a nivell de l’estat i així no cercar els veritables culpables de la situació a la que hem arribat.

Hi havia una vegada dues ovelles que eren perseguides per un grup de llops. Les ovelles en comptes de córrer, es dedicaven a barallar-se. Una deia que els llops se les mengarien totes dues al mateix temps mentre que l’altra deia que primer es menjarien una i després una altre. Aviat va acabar la baralla.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s